Fer-se gran sense Shin-chan ni Bola de drac

Un dels avantatges de viure en un altre país és que pots aprendre a altres maneres de fer les coses diferents amb les quals has crescut.
He viscut al Japó i a Alemanya, tant un com l’altre són ben diferents a Catalunya. De la meva experiència de fer créixer les meves filles a Alemanya en puc omplir un cabàs tant de coses que he après que no savia i les he adoptat com d’altres en les que he reafirmat les meves arrels.
Una de les coses que he viscut de manera diferent és la relació dels nens amb la televisió. Està clar que mai es pot generalitzar però si que hi ha una diferència notable amb la quantitat que veuen els nens i sobretot la qualitat del que veuen els nens.

Per comencar puc assegurar que a la televisió alemana (els dibuixos només els fan en tres canals exclusius pels nens) no hi ha dibuixos agressius i/o violents, és a dir ni Shin-chan ni bola de drac ni res que se li assembli.
Suposo que us preguntareu doncs què veuen els nens de 6 a 10 anys? Doncs dibuixos adequats a la seva edat com per exemple—- per un costat i per l’altre hi ha tot una sèrie de programes que els entretenen i a la vegada els eduquen i els desperten la curiositat per aprendre. Són programes de gran qualitat on es fan experiments que els nens poden fer a casa i on es busca l’explicació de perquè passen coses quotidianes . Per exemple “Wissen macht Aha!” (Saber fa aaah!), Willi wills wissen (En Willy vol saber), “Pur plus”, “Wow! die Endeckerzone” (La zona dels descobriments) “Woozle Goozle”.

2016-05-25 19.48.06              2016-05-25 19.01.27
I per acabar els nens tenen el seu propi programa de notícies. Cada dia a les vuit menys deu comenca “Logo”, un mini programa de deu minuts on s’expliquen entre dues i tres notícies del dia amb les paraules i els recursos que els nens necessiten per poder entendre què passa al món.
És aleshores quan te n’adones com la televisió influeix en els nostres fills, quan el teu fill t’explica el que està passant a Síria, quan t’explica com fer una estació meteorològica amb una ampolla de plàstic, et parla de les habilitats d’un animal del que mai havies sentit a parlar o te n’adones de lo sensible que és a la violència apagant la tele quan veu que comencarà bola de drac perque no pot veure com lluiten…
És clar que quan estem a Catalunya els encanta mirar el Club Súper 3 i que a Alemanya no existeix cap club infantil que es pugui comparar amb el nostre, però això no vol dir que la televisió en franja infantil no sigui millorable.

Per altra banda ens trobem amb la quantitat de televisió que els nens consumeixen. De manera general a Alemanya les famílies no permeten als nens que vegin la televisió com a mínim fins que tenen 3 anys en el cas de programes infantils i està molt mal vist tenir simplement la televisió engegada pels adults mentre els nens estan al menjador i es valora molt que el nen es bellugui, faci esport i jugui a fora, faci el temps que faci.

Apostar per programes de qualitat, educatius, motivadors i engrescadors desperta la curiositat dels nostres fills aprendre de la millor manera possible, la que surt espontàniament de dins i un consum de televisió responsable els ajuda a desenvolupar un criteri molt necessari per viure en la societat actual de consum.

2016-05-25 19.00.08

One Comment:

  1. No m’hi havia parat a pensar i trobo que tens tota la raó. Fan programes molt interessants per nen i fins i tot algunes vegades es fan servir a les classes d’Alemany dels adults;-)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *